Arrugas. Sobre la vellesa...

El proper dimarts 18 març la sessió del Club de Lectura Còmic girarà al voltant de l’obra Arrugas de Paco Roca (Astiberri, 2007). Guanyadora del Premi Nacional de Còmic el 2008, és, tal i com la mateixa editorial la descriu, un emocionant retrat sobre la vellesa i l’Alzheimer.

L’Emilio, un antic executiu bancari, és internat en una residència d’ancians per la seva família després de patir una nova crisi d’Alzheimer. Allà, aprèn a conviure amb els seus nous companys –cada un amb un quadre “clínic” i un caràcter ben diferents– i els cuidadors que els atenen. L’Emilio s’endinsa en una rutina diària de cadència morosa amb horaris prefixats –prendre’s els medicaments, fer la migdiada, menjar, fer exercici, tornar-se’n al llit...– i en la seva lluita contra la malaltia per intentar conservar la memòria i evitar ser traslladat a l’última planta, la dels invàlids, compta amb l’ajut de l’Ernesto, el seu company d’habitació...

Paco Roca (València, 1969) aborda a Arrugues temes delicats, fins ara escassament tractats en el còmic, como són l’Alzheimer i la demència senil. I ho fa d’una manera intimista i sensible, amb algunes notes d’humor però sense caure en cap moment en la caricatura. A l’aire de versemblança que es respira en el relat hi ha contribuït un acurat treball de documentació. Paco Roca va començar a recopilar anècdotes dels pares i familiars ancians dels seus amics i va visitar residències d’ancians per saber com s’hi viu, un material de primera mà que li ha servit per estructurar una ficció consistent.

“La grandesa de Roca en enfrontar-se al fet dramàtic ha estat no deixar-se superar per l’anècdota ni per un to ensucrat. (...) Encanta, atrau, distreu... pur encant trist. Des de la portada, magistral, fins a l’última pàgina”. Peio H. Riaño. PÚBLICO

“Arrugues narra amb precisió la batalla contra la vellesa. Una batalla sense armes però no exempta de llàgrimes.” Yves-Marie Labé. LE MONDE

L'adaptació en dibuixos animats d'Arrugas, amb la participació del mateix Paco Roca, es va estrenar l’any 2011 i va guanyar a la XXVI edició dels premis Goya el premi al millor guió adaptat i a la millor pel·lícula d'animació.