
La
peor banda del mundo, de José Carlos Fernandes, l'obra més premiada de la historieta portuguesa, ofereix una visió de
conjunt d'una ciutat sense nom, barreja
de la Praga de Kafka, el Nova York de Ben Katchor i
el Buenos Aires de
Borges.
Una maldestre banda de músics, d'intencions vagament jazzístiques i resultats purament caòtics, assaja amb regularitat al soterrani d'una sastreria. Els seus membres són Sebastian Zorn (saxòfon tenor), Idalio Alzheimer (piano), Ignacio Kagel (contrabaix) i Anatole Kopek (bateria). Tot i que porten tres dècades assajant, mai han aconseguit actuar en directe.
Les aventures d'aquests
músics mancats de talent li serveixen de pretext a l'autor per introduir-nos en un món ple de
personatges lliurats a ocupacions
improbables i preocupacions inversemblants que formen un puzle ple d'humor
i malenconia que posa
en evidència la notable capacitat de José Carlos Fernandes per retratar
la quotidianitat.
Aquest primer volum editat per Astiberri
aquest 2013, d'un total de dos, recopila
els tres primers títols de
la sèrie: El quiosco de la utopía, Museo Nacional de lo Accesorio y de lo
Irrelevante y Las ruinas de Babel, que
van ser publicats de forma individual per
Devir, però que ja
fa temps que estan descatalogats.
"L'autor ens convida a replantejar el
nostre sistema de vida tal com el
coneixem, en el qual les trampes
de la creació literària i les de la memòria es
posen de manifest en totes
les persones, de
tota condició física i
intel·lectual, on les referències
a Borges, Kafka, Pessoa o Calvino
són constants ". Javier Mesón. El Ojo crítico
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta-ho!